FESTIVAL PANORÀMIC
Extimitat
Que és el Panoràmic?
El Panoràmic és la macro enquesta de les organitzacións, el que pretén és explicar i millorar l'impacten que fan les organitzacións a la societat a paritr de la seva evolució, la seva realitat, la seva funció i totes les activitats que fan.
Els seus objectius són:
-
Fer visible l'impacte real de les organitzacions.
-
Ajudar a fer créixer les organitzacions.
-
Crear una xarxa de col·laboració entre les organitzacions.
-
Generar una base de dades col·laborativa, oberta i accessible per a tothom.
EXTIMITAT
Aquesta 4a edició del Panoràmic tracta sobre el concepte de la "Extimitat", amb l'objectiu de que la gent expossi els seus secrets mes íntims i els fagin públics i així deixar que l'art sigui una mena de terapia.
Aquest Festival compta amb 10 exposicions:
-
Time on quaaludes and red wine, d’Anna Galí (Roca Umbert)
-
Transitional, de Jacqui Barrowcliffe (Roca Umbert)
-
No surrender, de Jean-Matthieu Gosselin (Roca Umbert)
-
Tell me your truth, exposició de fotollibres comissariada per Enric Montes i Ivan Ferreres (Roca Umbert)
-
#Panoramicfromhome, projecció col·lectiva (Roca Umbert)
-
La muertes chiquitas, de Mireia Sallarès (Roca Umbert)
-
L’extimitat a la literatura, exposició documental (Roca Umbert)
-
Càpsula de confort, de Daniel G. Andújar (Roca Umbert)
-
Sense intimitat, exposició comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita (Museu de Granollers)
-
De festival en festival, exposició col·lectiva amb participació de Domenico Camarda, Alisa Martynova, Elena Zottola, Dylan Perlot Gabriel Santana, Iza Štrumbelj Oblak, Lubov Rakshin, Maxime Matthys, André Barrette, Eva Quintas, Laia Moreto, Andrés Galeano, Andrés Dávila, Colectivo Errata i Mariana Jiménez Vélez (Cinema Edison)
“Time on Quaaludees and Red Wine”
Aquesta exposició es d' Anna Galí i fa referència a l'nfantesa a través de la fotografia, l'audiovideo i la música per documentar tota l'adolescencia del seu fill.
Els seus interessos els plasma en relació entre la fotografia, la identitat i la memòria en el context de l'excès d'ús d’internet i xarxes socials. també utilitza la fotografia i el text tot junt.
Tota l'exposició va entorn a la mort del seu fill en 2017 amb 18 anys a causa de una sobredosis i gràcies a aquesta nova herència que deixem, la digital, descobreixo en els seus dispositius i les seves xarxes socials una part d’ell que s’amagava sota la seva aparença de normalitat excepcional: una persona turmentada que va buscar en el consum de drogues una via d’escapament a la seva incomoditat al món, i que va compartir aquesta part més íntima i secreta a través de xarxes socials i internet.
ANNA GALÍ
Anna Galí (Girona, 1968) s’acosta a la fotografia durant la infantesa a través del quarto fosc instal·lat pels germans al garaig de la casa familiar i la utilitza de manera autodidacta com a mitjà de documentació i expressió des de l’adolescència. Més tard reallitza diversos cursos i tallers relacionats amb la creació de projectes. Amb formació acadèmica en Matemàtiques, en l’actualitat combina la docència amb la fotografia d’arquitectura i interiors i amb el desenvolupament de projectes personals.
Las Muertes Chiquitas
Aquesta exposició parla sobre les pluralitats orgàsmiques. És un projecte que l’artista catalana Mireia Sallarès va iniciar al 2006 i durant quatre anys com un viatge per diferents estats de la república mexicana, acompanyada de la seva càmera i un rètol lluminós de neó que deia: Las muertes chiquitas.
La terra –en aquest cas, la mexicana–, sota la superfície més o menys òbvia de la realitat, és el pòsit de les subjectivitats i les arrels, els conflictes i els desitjos.
Mireia Sallarès
Mireia Sallarès [Barcelona, Espanya, 1973] és artista visual i viu en trànsit entre Barcelona i d’altres ciutats estrangeres en les quals desenvolupa la seva pràctica artística. La condició d’estrangeria és fonamental en els seus projectes que són resultat de llargues investigacions sobre temes essencials com la violència, la mort, el sexe, la legalitat, la veritat, l’amor o el treball.