Oriol Maspons
Oriol Maspons va néixer el 23 de novembre 1928 a Barcelona i va morir el 12 d’agost 2013 als 84 anys. Va ser un fotògraf català barceloní el qual va retratar l’època de la Gauche Divine, un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra de la dècada del 1960. Va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya en les dècades de 1950 i 1960, primer des de l'àmbit de la fotografía amateur. Es va dedicar al reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat.
El 1956 va entrar a formar part de l'consell editorial de la revista AFAL tot i que ja era conegut per la seva activitat en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i per haver publicat fotos a Art Fotogràfic i amb motiu de l'obtenció de diversos premis en concursos.
Al 1957, en el seu article "salonisme", va criticar durament la fotografia que es practicava en les agrupacions fotogràfiques, ja que ell considerava que es feia amb l'únic objectiu d'aconseguir guardons en els salons fotogràfics i simplement enfocats en guanyar els concursos.
Posteriorment va col·laborar en les revistes gràfiques més importants del moment com Gaceta Ilustrada, Paris Match, Elle, Interviu i Boccacio. A més, va realitzar reportatges en diferents països com Cuba i Sudáfrica.
Va ser un autor amb una sensibilitat especial per al retrat, entre els quals destaquen els retrats a dones que va reunir en el llibre Oriol Maspons: Private Collection.
Va realitzar nombroses exposicions i algunes de les seves fotos estan exposades al MoMA, tot i que al MNAC hi ha més de 1500 fotografies seves.
Albert Gusi
És un artista català nascut el 1970 que normalment treballa des del camp de la fotografia elaborant uns projectes que, la majoria de vegades, són petites incursions sobre el paisatge. En qualsevol cas, el veritable actor del seu treball és el medi natural immediat, el territori del seu país al qual s’hi sent fortament vinculat i pel qual mostra una profunda admiració i estima. En la seva obra observem un continu “anar i venir” entre el territori, el lloc i la fotografia.
Albert Gusi amb observació, poesia, i humor parla de la fragilitat del paisatge, de la seva constant transformació, de la seva memòria i ens proposa una altra manera de mirar-lo que ens aproxima a un art sobretot en procés, viscut i compartit. Per altra banda, va ser el codirector del festival Panoràmic, el qual vam visitar.
Jordi Benito
Nascut a Granollers l’any 1951 i mort a Barcelona al 2008, va ser un dels artistes conceptuals catalans més radicals. Va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona i va iniciar-se al món de la pintura amb obres d’art povera (moviment artístic italià), més tard va practicar el conceptual (happenings i environments…). Més tard va passar-se al body art i a l’espectacle teatral. A partir de l’any 1980 es va interessar per les instal·lacions, on va fer accions multidisciplinars. Ha format part del “Grup de Treball” 81973-1975), un col·lectiu pioner d’art a Catalunya. Durant tota la seva vida ha treballat amb tot tipus de materials com llençols, pedres...Que tots mostraven un interès per l’espai i les accions amb el cos. Diversos projectes es van difondre a les pràctiques conceptuals d’Europa.
Vari Caramés
Fotògraf autodidacta amb més de trenta anys d’experiència a l’ofici, nascut el 1953 a Ferrol (A Coruña), on actualment viu i treballa. Expressa quotidianitat i li agrada fer d’allò ordinari, extraordinari. També treballa molt amb l’aigua ja que a ell li agrada molt nadar, flotar i el surf. A més dels elements meteorològics i especialment del clima gallec (sobretot la boira). Varies de les seves fotografies tenen una impressió d’aquarel·la a causa de la influència familiar. Perquè la pintura és una tradició d’aquesta. Una de les seves característiques fotogràfiques són els desenfocs, perquè a l’autor li agraden molt i aquest va ser un dels punts de partida del seu estil propi. També ho és el blanc i negre tot i també utilitzar colors indistintament.
Cristina de Middel
Cristina de Middel va nèixer el 1975 a Alacant (44 anys).
És una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa a cavall entre Brasil i Mèxic. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir a dedicar-se a un treball més artístic i personal.
Afronautas és la col·lecció més destacada de la fotògrafa, el fotollibre s’ha arribat a vendre a Amazon per 1.400 euros. És la recreació visual d’un intent d’enviar a deu persones i a un gat a la lluna durant els anys seixanta.
Joan Fontcuberta
És un artista català nascut el 1955, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
Fontcuberta és professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat Harvard de Cambridge, a Massachusetts, dues feines que exerceix simultàniament amb la seva col·laboració amb diverses publicacions especialitzades en imatge. El 1980 va ser cofundador de la revista Photovision, editada en format bilingüe espanyol i anglès, ocupant el càrrec de redactor en cap. La seva extensa obra fotogràfica es caracteritza per l'ús d'eines informàtiques en el seu tractament i la seva presentació de manera interactiva amb l'espectador. Fontcuberta acostuma a representar una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies a través de la fotografia i el seu context. Per altra banda, va ser el director del festival Panoràmic, el qual van visitar.
Chema Madoz
Chema Madoz va nèixer a Madrid el 20 de gener de 1958, és un fotogràf espanyol.(Madrid, 20 de enero de 1958)(61 años de edad) és un fotógrafo español.
Aquest artista té un estil inconfudible, el que fa és posar-nos amb contacte amb aquests mons que ens rodejan, un univers d'objectes tan familiars com desconeguts. Desxifra tots aquells objectes que tenim a mà. Si vas a una exposició seva realment t'adonaràs de què potser no coneixem els objectes quotidians.
Tracta el que és real i el que és virtual.
A través de la seva obra ens mostra aquests objectes de manera surrealista, , el resultat pot ser interpretat com missatges que van des de el humor o la irònia, fins i tot drama,però sense mai perdre la belleza.
Normalment els elements de la realitat i els virtuals es presenten de manera conflictiva, també relacionades amb l'aparença i la realitat. Semblen manifestar una tensió irresoluble.
Té una gran capacitat per desvetllar el verdader rostre de les coses, li dona una dimensió cognitiva a l'artista.
Té una obsesió per la presició, les seves imatges es caracteritzen per ser molt simètriques i en la seva utilització tan exacte de la llum.
Molts cops Chema Madoz ha estat criticat per la frialtat de les seves obres, el que passa és que ell no vol crear cap sentiment ni emoció del cor, el que vol despertar és l'emoció de la nostre intel·ligència.
Gilbert Garcin
Gilbert Garcin és un fotògraf francès nascut a La Ciotat, el 1929 i que actualment viu i treballa a Marsella, França.
Tota la seva vida va ser venedor de làmpades, i va ser en la jubilació quan el geni que va portar a l’emergència i la venda de la companyia es va convertir en una passió tan inesperada com explosiva.Humor implícit en les seves obres, juga amb l'absurd i l'estret, explora els límits humans en un exercici abstracte. Gilbert Garcin és un autèntic artesàen els seus muntatges no utilitza per res el photoshop, simplement amb unes estisores i un pegament ella fa els seus pròpics muntatges, a part en la seva obra és ell el protagonista, les històries que ens explica van sobre ell i a vegades sobre la seva dona també.eus muntatges són una base de tall i pegar, de tijeras i de pegament, res de photoshop ni programes d’última generació.Personatge proper i familiar.
