És la deformació de la realitat per a expressar de manera més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant una gran importancia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat. 

Representa la consciència d’un estat col·lectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país. També té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys.

L’artista vol representar el món exterior, amb idees abstractes que expliquin la realitat actual, però tot això amb una idea deformant. 

- Representava aquesta realitat en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa,fotografia...

​

CARACTERÍSTIQUES

→ És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.

→  No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat esteticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.

→ Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva...Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.

→ Defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida (allò morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit).

 

CINEMA EXPRESSIONISTA ALEMANY

Les principals característiques de l'expressionisme a nivell cinematogràfic coincideixen amb el desig de la resta d'artistes d'expressar aquest ambient deprimit i pessimista de l'Alemanya d'entreguerres (1918-1939). Els mitjans que utilitzaven els directors dels films expressionistes per distorsionar la realitat i transmetre l'ambient angoixant del seu temps van ser:

➜ Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs: pronunciats contrasts, sovint gairebé violents, entre els espais de llum i d'ombra en la il·luminació d'escenaris i personatges, amb rodatges foscs, sempre a l'interior dels estudis amb il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors.

➜Decorats repugnants  i salvatge, dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.

➜ Interpretacions afectades d'una extrema expressivitat amb actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.

➜ Maquillatges exagerats, amb una estètica que actualment consideraríem gòtica, i usada per simular tot  tipus de deformacions corporals.

➜ Un vestuari obscur i marcat per les sinistres disfresses.

➜ Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.

​

MÚSICA

La música va tenir molta importància en l'expressionisme, està lligada a l'art, especialment destaca  al grup Der Blaue Reiter: per a aquests artistes, l'art és la comunicació entre individus, a través de l'ànima, sense necessitat d'un element extern. 

L'artista ha de ser un creador de senyals, sense la mediació d'un idioma.

 La música expressionista, seguia l'esperit de les avantguardes, buscava separar la música de fenòmens objectius externs,  un instrument únicament de l'activitat creativa del compositor i reflectint principalment el seu estat d'ànim, fora de totes normativa 

La música expressionista buscava la creació d'un nou llenguatge musical, alliberant la música, sense tonitatge, deixant que les notes flueixin lliurement, sense la intervenció del compositor 

Entre els músics expressionista  Arnold Schönberg, Alban Berg i  Anton von Webern, trío que va formar : la llamada Segunda Escuela de Viena.

​

PEL·LÍCULES

- Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926):

- Es tracta d'un film mut alemany del gènere de ciència-ficció dirigit per Fritz Lang i realitzat per la productora UFA. 

 

-És considerada una de les grans pel·lícules del cinema expressionista alemany i  de la història del cinema mundial.

-El guió va ser escrit per Fritz Lang i la seva dona Thea von Harbou, inspirat en una novel.la de 1926 de von Harbou.

-Metropolis és una de les poques pel·lícules considerades memòria del món per la UNESCO. Va ser el primer a posseir aquesta categoria, coberta en l'encarnació viva de tota la societat, i la profunditat del seu contingut humà i social. 

- Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922):

- Produïda en 1922, l'obra mestra de Murnau, encara en l'actualitat, aconsegueix espantar-nos i sorprendre'ns.

 

- Basat en el llibre dracula, de Bram Stoker (1897), Nosferatu s'entén com l'adaptació més sorprenent de l'obra, fins i tot amb els drets d'ús negats per la vídua de l'autor.

​

ACTORS I ACTRIUS

- Friedrich wilhelm murnau 

Va ser director de cinema alemany.  I un dels directors més influents i valuosos de l'era del cinema mut, i va fer més de quinze pel·lícules a Alemanya ,però en els seus últims anys va fer altres quatre als Estats Units, d'una manera també destacada. 

 

Quan la primera Guerra Mundial va esclatar, la carrera teatral va ser interrompuda, ja que Murnau es va unir al Fra com a pilot d'aire, i va patir un greu accident aeri a Suïssa.   

Va començar amb El muchacho de azul, des de 1919, i va disparar en tres primeres vegades amb el mateix director de fotografia (Karl Hoffmann, anomenat el mag) a vuit pel·lícules, per fer la seva pel·lícula més famosa, Nosferatu. Eine Symphonie des Grauens, 1922. 

 

- Fritz Lang

Durant en la seva època Alemanya va dirigir clàssics com Metropolis (1927) i M, el vampir de Dusseldorf (1931), així que, en els seus inicis, va contribuir al moviment expressionista alemany. Des de mitjans de la dècada de 1930, va treballar a l'exili a Hollywood, on es va convertir en un dels principals arquitectes del cinema Noir, encara que no es limitava a aquest gènere. És considerat un dels grans cineastes de la història del cinema. 

La pel·lícula més antiga conservada de la seva llarga carrera és Die Spinnen de 1919, però va aconseguir l'èxit i el reconeixement amb der MUDE Tod (la mort cansat o els tres llums), en 1921, que narra la lluita entre l'amor i la mort. Aquesta obra farà un impacte molt important, i serà la que decidirà la vocació del director espanyol Luis Buñuel.

​

AUTORS

El més conegut autor de l'època fou Carl Mayer, qui va compondre pel·lícules com "El gabinet del Doctor Caligari (Robert Weine, 1919)"

Ell, des de ben jove començà treballant en diferents oficis i no va ser fins la seva majoria d'edat que s'instaurà en les editorials, dramaturg de teatre i altres pel·lícules. La pel·lícula anterior va ser una de les seves primeres i les que marcà un estil revolucionari en Alemanya, que seria reconegut com a quelcom innovador del moviment. Carl continuà amb aquests corrents, que van arribar a moltes pantalles gràcies a les noves imatges, conceptes surrealistes o usos dramàtics de l'ambient i la llum.

Després d'aquesta pel·lícula, la seva carrera no va decaure i continuà cada vegada amb personatges més bizars i extravagants i psicològicament inestables. Va guionitzar pel·lícules de l'estil com "La llum que mata (1920)", "L'últim (1924)"... Carl Mayer, des d'un punt de vista personal i des de la introspecció, creà un espai i món de reflexió envers la reflexió humana des de tots els àmbits de la vida.