AUDIOVISUALS

​

Director: Michelangelo Antonioni

 

Biografía del director:

 

Guionista: Tonino Guerra, Michelangelo Antonioni

 

Gènere: Intriga, drama, thriller

 

Corrent cinematogràfica o moviment:

​

Format de la pel·lícula: 

 

1. Argument:

 Aquesta pel·lícula passa a Londres, l'any 1960 i representa que l'acció transórrer durant tot un dia en la vida del protagonista.

Aquests, Thomas, és un famos fotògraf que treballa per diverses revistes de moda. Un dia pel matí se'n va a un parc a fer unes fotos. Allà hi veu a una parella i decieix fer-los fotos d'amagat. La dona, Jane, el veu, i corre darrere d'ell a demanar-li que llenci els negatius. Ell li diu que no pot perquè te unes fotos molt importants d'un projecte. La Jane, decideix anar al estudi, finalment ell decideix donar-li un carret, però li dona un altre fent veure que eren les seves. 

Un cop se'n va la Jane, en Thomas revel·la les fotografies dels negatius. En algunes en veu algo extrany i al ampliar-les veu que hi ha un home mort estirat al terra. Comença a investigar, i a la nit decideix anar al parc a veure si segueix el cos. Allà, al camp escolta uns sorolls estranys. Desprès d'una llarga nit, al tornar a l'estudi estava tot remogut i hi faltaven totes les fotografies que havia revel·lat. 

Trist i enfadat, al matí següent torna al parc, i el cos ja no hi era. 

​

2. Recursos visuals: 

 

• Plans: Podem trobar molts plans estàtics, on la càmera segueix al protagonista. Alguns dels plans son inclinats o de rotació. Alguns plans sencers. També feien servir els plans general i plans grans plans generals on es veies tot el parc. En algun moment també podem veure algun primer pla a expressions o objectes importants.

 

• Moviment de la càmera: la càmera està en constant moviment tot el rato, pràcticament durant tota la pel·lícula fa servir el pla seqüència i el pla subjectiu.

​​

• Actors: David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles, Jane Birkin, Gillian Hills, Verushka, John Castle, Julian Chagrin, Claude Chagrin

 

• Continuïtat: Fa servir una continuïtat en la il·luminació i en el moviment de la càmera, ja que no hi han canvis de tonalitat dins d’una mateixa escena, i la majoria de moviments amb una adreça i velocitat determinats es veu continuat en el següent plànol amb velocitat i adreces equivalents.

​

• Escenografia: La majoria dels escenaris son reals, com el parc, la pista de tenis, les carreteres, les cases,..​

 

• Banda sonora: el director de la banda sonora és Herbie Hancock. L’àlbum compta amb les actuacions de Hancock, Freddie Hubbard, Joe Newman, Phil Woods, Joe Henderson, Jim Hall, Ron Carter i Jack DeJohnette.

​​

• Llum: En tota la pel·lìcula hi ha molta llum i està molt il·luminada en tot moment. 

​

• Color:  La pel·lícula tot i ser antiga és amb color. Aquests colors són bastant pàlids i freds, però hi podem trobar verd, blaus i grocs i vermells, liles,.... (sobretot en els vestits de les noies que fan de models).

​

• Vestuari: La roba és molt de l'época del 60

​

3. Tria un personatge i fes la descripció 

Thomas, protagonista de la pel·lícula, és interpetrat per David Hemmings. En Thomas és un home amb el cabell ros, va vestit sempre amb roba ample i camises mal cordades. És bastant prepotent i egocèntric i amb les dones no es comporta molt bé. S'aprofita d'elles i desprès les deixa de banda. És un fotograf bastant reconegut a Londres i per tant moltes noies li van al darrere. 
 

4. Tria una escena per explicar-la

Jo he escollit l'escena de quan arriba al parc i comença a fotografiar a la parella. 

En Thomas està passejant tranquilament pel parc, amb la seva càmera, ja que ha de fer unes fotografies per un encàrreg que li han fet. De cop i volta veu a una parella feliç-ment fent-se petons i abraçades i decideix fer-lis fotos d'amagat, aquesta parella es va movent i ell s'amaga darrere els arbres, darrere la valla,... de cop i volta ells es donen compte i surten corrents, al cap d'un moment, la dona mira cap en darrere i decideix seguir a en Thomas. Quan l'atrapa, li demana siusplau que borres i tires els negatius que no volia que sortissin a la llum, en Thomas li diu que no que no les pot llençar perquè te un projecte molt important, la dona s'enfada amb ell i començen a discutir i li intenta treure la càmera. En Thomas finalment se'n va.

​

5. Opinió personal

Personalment, aquesta pel·lícula no m'ha entusiasmat gaire, trobo que és molt lenta i es fa molt pesada el fet de hi hagi escaç diàleg. Penso, però, que és molt bona pel·lícula a nivell de escenografía i foografia, m'han agradat molt. I també penso que és bona manera per veure tot el procès de com es revel·laven els negatius, com es feia servir les càmeras,...

A demés, a mi personalment m'ha costat d'enendre algunes escenes que no hi trobava molta relació amb el fil de la película. O el final que no havia entès que era la Jane qui havia matat a l'home del parc.