CAIXAFORUM
El passat dimecres 11 de Desembre vam anar Barcelona al CaixaForum a veure dues exposicións d'art contemporani, una era " ÓPERA: PASSIÓ, PODER I POLÍTICA" i l'altre "EN CAIGUDA LLIURE".ç
CaixaForum és un centre cultural, on ofereix una amplia programació d'exposicións que estan dirigides per a tots els públics, fan activitats ixposicións temporals de temàtica de pintura, dibuix, escultura o fotogràfia. Esta gestionat per "La Caixa" dins la seva obra social de l'entitat.
ÓPERA: PASSIÓ, PODER I POLÍTICA
La ópera combina totes les disciplinas de l'art creant un llenguaje universal capaç de definir a les ciutats desde un punt de vista emocional, cultural, polític, social y económio.
L'exposició estaba composta per vuit premieres sales en els principals teatres d' Europa per entendre el seu context històric de cada ópera i la seva relació amb la ciutat, a més estaba relacionat amb els vuit paisos més rellevants en el món de l'Ópera ( per això les 8 sales) que eren:.
Venècia, 1642 - Claudio Monteverdi............................................L’INCORONAZIONE DI POPPEA
Viena, 1786 - Wolfgang A. Mozart................................................................LE NOZZE DI FIGARO
París, 1861 - Richard Wagner.....................................................................................TANNHÄUSER
Dresde, 1905 - Richard Strauss............................................................................................ SALOME
Londres, 1711 - Georg Friedrich Händel............................................................................RINALDO
Milán, 1842 - Giuseppe Verdi.............................................................................................NABUCCO
Barcelona, 1896 - Isaac Albéniz..............................................................................PEPITA JIMÉNEZ
Leningrado, 1934 - Dmitri Shostakóvich...............LADY MACBETH DEL DISTRITO DE MTSENSK
A més, el recorregut comptaba amb un sistema de so en el que en cada sala podiem escoltar una Òpera diferent, depenent del Pais en el que representava la sala, era una manera de poder evadir-te del món i gaudir d'aquest tipus de música poc habituable actualment pero que relaxa i transmet molt. Una cosa curiosa que em va fer il·lusió va ser veure el piano on va tocar Mozart.
Vestit per a Violetta a La traviata, acte I
DISSENYADOR: Bob Crowley
ANY DISSENYAT: Dissenyat el 1994
TELES: Seda i setí
HISTORIA: Giuseppe Verdi va compondre La Traviata el 1853,
durant el govern de l'emperador Napoleó III (1852-1870).
Basada en una novel.la d' Alexandre Dumas i ambientada a París
, l'òpera narra l'ascens i la caiguda d'una cortesa, Violetta,
redimida per l'amor. El director Richard Eyre i el dissenyador
Bob Crowley van ambientar aquesta producció a la dècada de
1850.
LA MEVA OPINIÓ
D'aquesta exposició al principi vaig pensar que no m'agradaria, que seria aburrida i que no m'interessaria, però va ser la que més em va agradar de les dues que vam veure, els videos, la seva història i el que cada sala tingues una cançó , va fer que l'explicació fos entretinguda i m'acabes agradant l'Òpera.
CAIGUDA LLIURE
Aquesta exposició era de trobarle un doble sentit a totes les obres d'art que et trobabes, habies de fixar-te més en la història que tenien que en lo visual, el títol en sí ja té aquest doble sentit, ja que utilitza com a metàfora la transformació tan accelerada en la què vivim in tota la hipocresia que hi ha a la actualitat.
L'exposició es centraba en una única sala gran, en el mig hi havia un petit laberint, i per el voltant estven les altres obres, que eren tant com un vídeo, fotpgràfies, escultures....
Les obres d'art contemporani es van començar a fer a partir del 1960.
FOR A SCULPTURE COMMEMORATING AN ECONOMIST WHOSE NAME MARKS THE STREETS AND SQUARES HE ONCE FREQUENTE
Aquesta obra es de IMAN ISSA, i el primer que veiem
es una vitrina amb uns cuants objectes que representen
a un tipus de persona, podemn trobar unes sabates,
corbates, una llibreta... el qque fa es fer una descripció
a partir dels objectes d'un economista, a més ell fica
objectes personals seves.
El que fa l'artista és fer-nos veure que jutgem a les persones a través d'un canon que ens ha donat la societat, a primeres la majoria pensaria per la vestimenta que hi haa, que es tractava d'un hhome , pero representa una dona.
Posa la vitrina per fer veure també la hipocresia de que posant una vitrina ja donem per sabut que el que hi ha es molt important.
LA MEVA OPINIÓ
Aquesta exposició de primeres em va decepcionar perque m'esperava una altra cosa, peró al saber el doble sentit que tenien em va semblar molt interesant