AUDIOVISUALS

Imatge seqüencial: el còmic està compost de vinyetes que contenen dibuixos, que s’ordenen per explicar una acció, amb plantejament, nus i desenllaç.

Espai i temps: el còmic, igual que el cinema, té la capacitat d’expressar el pas del temps utilitzant seqüències i l’espai mitjançant el propi dibuix.

Guió: les historietes combinen text i imatge, per això són obra, com a mínim, d’un guionista i d’un dibuixant. Per tant,  hi ha una part més narrativa i una més plástica. 

Plasticitat del text: els diàlegs dels personatges i el narrador s’expressen de forma impresa a través d’elements plàstics com les bafarades o les grans lletres simulant sons. 

Temàtica il·limitada: el principal recurs expressiu del còmic és el dibuix, la imatge que crea un autor i que no necessita un referent real, com el cinema; tot el que hi ha a la historieta es pot explicar. 

Capacitat simbòlica: la necessitat de reduir missatges o idees abstractes a un dibuix concret dona peu al còmic a poder crear símbols capaços d’expressar icònicament conceptes; per exemple, la bombeta encesa sobre el cap d’un personatge.